VIATGE A L'ANTIGUITAT DE ROMA

Avui, els alumnes de les classes G i I de Sant Josep Obrer, hem fet un viatge a través del temps fins a Roma acompanyats per les professores Laia (professora de llatí) i Antònia (professora de literatura universal).

Tots junts hem anat a la Caixa Forum, on ens esperàven 177 fabuloses peces (quadres, pintures, mosaics...) sobre la dona a Roma. Per realitzar l'activitat, hem separat el grup en 2; primer han entrat els de literatura universal i alemanys i després han entrat els altres.

Primer hem començat a la part d'abaix i després hem anat al pis d'adalt. En aquest interessant viatge, hem après fets culturals i tradicions que a classe, no haguessim pogut aprendre.

Aquí hi ha uns quants d'exemples:

-Aquí les dones començaven a poder tenir riqueses.
-Es començaven a fer retrats.
-Segons el pentinat, podem saber l'èpòca a la qual vivien.
-Els tupes eren gegants.
-Els cabells recollits significaven estatus, mentre que alliberats, significava pobresa.
-Les dones s'havien de posar un vel per sortir al carrer.
-Es posaven perruques perque la calvície era n defecte molt gran.
-El cabell ros era el més valorat.
-El color dels cabells simbolitzava l'estatus social.
-Les prostitutes es tenyien els cabells de blau o vermell.
-Les perruqueres (nartrites) feien els tupes tan ben fets.
-Momificaven el cos.
-Es maquillaven d'aquesta forma:   -pómuls blancs a partir de plom.
                                   -llavis vermells a partir del vi.
-Les celles gruixades eren tendència.
-Es posaven mes celles amb formigues picades.
-Es vestien amb moltes peces de roba, hi havia la pala (decorava) i l'estola (era una túnica molt llarga).
-Els color més difícils d'aconseguir eren blanc, vermell i morat respectivament.
-La dona perfecte era aquella que cuidava als fills a l'àmbit domèstic, dona i mare.
Quints fito, és l'escultura de Marcelina, la dona de Claudi, sostenint al seu fill, per això és de "postureo".
-Els matrimonis èren concertats.
-Va aparèixer Hermafrodita (cos de dona, genitals masculins).

LES DONES A LA BÍBLIA

En l'antiguitat hi havien 2 relats que explicaven la creació de la dona, entre els quals hi havien diferències.
El primer explicava que l'home i la dona es varen crear alhora, per igual, això, es refereix a què l'home i la dona estàn al mateix nivell i per tant la desigualtat de gènere hauria de ser nul·la. També m'agradaria afegir que si interpretam aquesta versió de la creació ens adonam què no ens donen  gaire informació.

Xerrant de la segona versió cal dir que en aquest cas hi ha més informació, i al contrari de l'altre, en aquest cas si que podria dur a pensar cap al machisme, degut a que aquesta versió explica que Déu va crear a la dona a partir d'una costella de l'home (Adán), ja que aquest es sentia totsol.

Sincerament pens, que la segona versió es més extensa, però que és un poc masclista així que no sé quina és millor i quina pitjor, simplements sé, que cap d'aquestes dues versions ni cap altre, estan acceptades i demostrades així que viurem amb intriga tota la nostra vida probablement.


Ademés, m'agradaria mencionar que tot seguit que es crees la dona, Déu el va dir que megessin i bebessin de tots els fruits i aigua de tot els arbres del jardí de l' Edén, excepte de l'arbre del bé i del mal del centre del jardí. La serp, molt astuta, va convènçer a Eva que mejès del fruit de l'arbre prohibit, i aquesta en va menjar, però no només això, sinó que va donar-ne de menjar a Adán.

Després d'això, Déu els va castigar a la serp per dolenta, a que s'arrosseguès tota la vida, i als humans, a l'excili de l'Edén i a sentir vergonya per anar nus.
Ademés, els va castigar a la dòna a haver de parir per procrear i a l'home a mantenir la família (aquí trobam una altra cita sexista).

Aquesta imatge reflexa perfectement la història que us acabam de contar.

PEL·LÍCULA DE TROYA (SINÒPSIS)

Al llarg del temps, els homes han fet la guerra, ja sigui per poder, per glòria, per honor o per amor.

A l'antiga Grècia, la passió de dos dels amants més llegendaris de la història, Paris, príncep de Troia i Helena, reina d'Esparta, desencadenà una guerra que assolarà la Civilització. Tot començà perquè al Judici de París, després de totes les corrupcions de les deeses, aquest, va triar com a la més guapa de l'Olimp a Afrodiat, la qual li va prometre la mà d' Helena d' Esparta. Un dia París va cridar a Afrodita per aconseguir la mà d'Helena, i Menelau s'enfadà ja que fou un atac al seu orgull, el qual estableix que, una ofensa a Menelau és un afront a su Germà Agamèmnon, el poderos rei de Micenes, que reuneix a tots els exèrcits de Grècia per recuperar a Helena de mans dels troians i defensar l'honor del su germà.

La veritat és que la lluita per l'honor per part d'Agamènon està corrompuda per la seva incontenible codícia, necessita el control de Troia per assegurar-se la supremacia de su ja vast imperi. La ciutat emmurallada, sota el Comandament del rei Príam i defensada pel poderos príncep Hèctor, és una fortalesa a la qual cap Exèrcit ha Estat capaç de penetrar. Només un home s'erigeix ​​en la clau per a la victòria o la derrota de Troia el qual era Aquil·les, considerat el més gran guerrer viu.

Arrogant, rebel i aparentment invencible, Aquil·les no va sentir lleialtat per nigú ni per cap de bestiar, excepte per la seva pròpia glòria, ja que ell s'autodenominava deu. Malgrat això, ell estava liderat per Agamenon, el qual li llevaría a Briseida, el seu futur premi del qual s'acabaria enamorant.

Dos mons sencers, aniran a la guerra per l'honor i el poder. Milers d'homes moriran en su lluita per aconseguir la glòria. I, per amor, una nació quedarà reduida a cendres.

Aquí us deixam un link per veure un resum de la pel·lícula:

https://www.youtube.com/watch?v=-EFO0OtP9Jw

ELS DEUS GRECS

Per acabar, m'agradaria fer una menció als deus de l'antiga Grècia, els quals intervenien en la vida dels humans si volien i quan volien. Aquests, èren igual que els humans, excepte pels poders i per la inmortalitat que poseïen, aquests deus, tenien també sentiments, els quals els feien molt humans.

Ademés s'ha de dir que els deus vivien al l'Olimp, la cima de la muntanya més alta de grècia. Entre ells èren infidels i tots ansiaven amb el poder absolut, el qual era poseït per Zeus.

Aquí podem veure els dotze deus grecs importants, a l'esquerra, i a la dreta, la llista de tots els deus grecs.

Aquí us deix un link d'un video sobre un xat de whatsapp amb una mica d'ironia què explica una mica el caràcter dels deus i sobretot es entretengut, passau-vos-hi:

https://www.youtube.com/watch?v=K9fhWiOAQxs

LES CERÀMIQUES

Les ceràmiques eren uns vassos que s'utilitzaven per representar-hi escenes mitològiques de vital importància en la història grega. Aquestes ceràmiques tenien la forma de gerros i eren de color negre, les pintures representades, eren de color vermell.



Aquí podem veure els tipus de ceràmiques que hi havia amb les seves formes.

 Aquí podem veure un tipus de gerro al qual està representada la mort de Pentesilea a mans d' Aquil·les.

MUSEU BRITÀNIC

http://www.britishmuseum.org/
Aquest és el museu britànic on hi ha una sèrie de exposicions i representacions sobre la mitologia grega èpica.

REPTE QUINZENAL-1 ARTURO

MI ALINEACIÓN

Mi táctica a utilizar es un 4-2-1-3 y los jugadores-dioses que he elegido para mi equipo son los siguientes, con los siguientes motivos:

1. Cronos: Es el dios del tiempo y como controla el tiempo para el tiempo y por tanto coge el balón.

2. Hefesto: Es el dios del fuego y la forja, es grande y fuerte y por lo tanto muy difícil de superar.

3. Apolo: Es el dios de la tierra y es muy importante por su poderío al ser el hijo de Zeus.

4. Hermes: Es el dios de la mensajería y su velocidad nos dará mucho desborde y peligro.

5. Hércules: Es un semidiós y su descomunal fuerza nos dará mucho apoyo en defensa.

6. Afrodita: Es la diosa del amor del deseo y de la reproducción nos dará apoyo en el centro del campo, despistando a los rivales.

7. Hera: Es la diosa de la majestuosidad y de la solemnidad, es la esposa de Zeus, nos dará un apoyo por todo el poder que tiene.

8. Atenea: Es la diosa de la guerra, civilización, sabiduría, estrategia, de las artes, de la justicia y de la habilidad y nos sirve por su estrategia de llevar el equipo.

9. Poseidón: Es el dios del Mar es una pieza clave para el equipo por su remate con una ola de mar al balón con una espectacular potencia.

10. Hades: Es el dios del inframundo es un jugador muy importante por la compenetración con sus dos hermanos Zeus y Poseidón.

11. Zeus: Es el dios de los dioses, el rey del olimpo, el del trueno, es la estrella del equipo el goleador.

                                                                                                                         

REPTE QUINZENAL-2 JOAN GENOVARD

PERCY JACKSON

Percy Jackson és una saga de pel·lícules juvenil la qual tracta la mitologia grega èpica, el protagonista d'aquestes pel·lícules és com ens indica el títol, Percy Jackson.

Percy Jackson, és un adolescent fill de Poseidó, Déu grec dels mars. Ell, viu el seu dia a dia envoltat per la mitologia, ja sigui amb els seus amics semideus (com ell) o sàtirs (mitat cabra mitat home) com amb els seus enemics (quimeres, semideus també, etc).

ELS HAIKUS VS L'ÈPICA GREGA.

Els haikus són poemes japonesos breus, compostos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament.

L'èpica grega, en canvi, són les manifestacions més antigues que existeixen, es transmeten oralment i estan basades en fets històrics, a més són molt extenses, entre 14.000 i 16.000 hexàmetres.

En la pel·lícula, aquests dos tipus de literatura, tenes un paper molt important ja que en una escena, Apol·lo, recita un haiku, i com és horroros, Hermés diu: Tanta sort que es dedica a recitar haikus i no èpica grega.

PERQUÈ M'AGRADA?
Per on començar no? Jaja. Aquesta pel·lícula m'agrada ja que a jo m'encanta la mitologia grega i a aquesta pel·lícula no en falta. A més, m'encanta la trama d'amor que hi apareix. Finalment, cal dir que com ell és un adolescent i ja també, m'hi sent identificat en moltes escenes. Degut a això, la recomanaria a tothom que li agradi la mitologia grega.

SINÒPSIS

Percy Jackson és una sèrie de llibres juvenils escita per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan i forma part d'una col·lecció de llibres sobre herois moderns, els déus de l'Olimp i elements i personatges de la mitologia clàssica. Els llibres plantegen que els déus i deesses immortals de la mitologia grega existeixen realment i viuen al segle XXI. 

La trama principal planteja les maquinacions de Cronos per a iniciar una nova era dels Titans, els titans estan ressorgint i volen recuperar el poder perdut en mans dels déus olímpics amb una segona guerra dels Titans. Els nous herois grecs, encapçalats per Percy (Perseu) Jackson, viuen una sèrie d'aventures i de batalles per a evitar que els titans aconsegueixin guanyar la guerra. A la primera novel·la s'explica que l'oracle va predir que l'heroi fill d'un dels tres déus masculins principals (Zeus, Posidó i Hades) seria el responsable de la supervivència o del declivi dels déus de l'Olimp, aquesta predicció provoca que els déus desconfiïn dels herois, sobretot de Jackson, qui és fill de Posidó. Durant la sèrie apareixen diversos personatges de la mitologia grega, molts dels quals pertanyen a algun dels dos bàndols: Medusa, Circe, Calipso, els centaures, les sirenes, el cíclop Polifem, les harpies, les nimfes, les eumènides (fúries), els hipocamps, l'oracle de Delfos, el Ca Cerber, Dèdal, el rei Minos, uns quants déus menors (Morfeu, Hècate, Dofí i el déu romà Janus, entre d'altes), ...

Tota l'acció se situa entre diverses localitzacions mitològiques i d'altres de reals, situades a l'Amèrica del Nord, especialment a la ciutat de Nova York, on ara viuen els déus olímpics. Segons s'explica en els llibres, el Mont Olimp ha anat traslladant la seva seu segons s'ha anat desplaçant el centre de poder durant la història de la humanitat, els altres indrets mitològics també s'han anat traslladant màgicament amb l'Olimp. Entre els indrets mitològics, a part del Mont Olimp, hi ha el Jardí de les Hespèrides, el Laberint del rei Minos de Creta, el regne d'Hades, molts dels indrets de l'Odissea, com Ogígia o l'illa de Circe, ...

ARISTÒFANES

Aristòfanes va ser un còmic i dramaturg grec que va viure des del 448 a.C. fins al 380 a.C. El lloc i fins i tot la data exactes del seu naixement ens són desconeguts, però probablement es va educar a Atenes. Era del poble de Kudathenaium.

Ell, es va fer famós per escriure comèdies molt importants, com puguin ser:
-Lisístrata (411 aC)
-Els acarnesos (425 aC)
-Els cavallers (424 aC)
-Els núvols (original del 423 aC, més tard revisada)
-Les vespes (422 aC)
-La Pau (421 aC)
-Els ocells (414 aC) a la qual el compositor Hubert Parry (1848-1918) hi posà música
-Les tesmofòries ('Les dones del festival', primera versió del 410 aC)
-Les granotes (405 aC) a la qual el compositor Hubert Parry (1848-1918) hi posà música
-Les assembleistes (392 aC)
-Plutus ('Riquesa', segona versió del 388 aC)

Aquí, trobam una sèrie d'obres que s'han perdut al llarg de la història:
-Els convidats (427 aC)
-Els babilonis (426 aC)
-Els pagesos (424 aC)
-Els vaixells mercants (423 aC)
-Els núvols (primera versió) (423 aC)
-Proagon (422 aC)
-Amphiaraos (414 aC)
-Plutus ('Riquesa', primera versió, 408 aC)
-Gerytades (probablement el 407 aC)
-Koskalos (387 aC)
-Aiolosikon (segona versió, 386 aC)
-Aiolosikon (primera versió)
-Anagyros
-Els pollastres
-Daidalos
-Danaids
-Dionís nàufrag
-Els centaures
-Niobos
-Els herois
-Les illes
-Les dones de Lemnos
-L'edat vella
-Pau (segona versió)
-Les dones fenícies
-Poesia
-Polyidos
-Les estacions
-Les cigonyes
-Els telemessians
-Triphales
-Les tesmofòries ('Les dones del festival', segona versió)
-El campament de dones

LISÍSTRATA

L'isístrata  és una comèdia escrita pel principal representant de la comèdia antiga, Aristòfanes. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l'extraordinària missió d'una dona per acabar la Guerra del Peloponès.

Lisístrata ha tingut una idea genial per a acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes. L'obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista. Va ser estrenada el mateix any que les Tesmofòries, només dos anys després de la catastròfica derrota atenesa en l'expedició a Sicília, un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponès.

Aquí tenia lisístrata en versó de PDF:
https://historicodigital.com/download/Aristofanes%20-%20Lisistrata.pdf

En aquest fragment ene explica com Isístrata, explica a la resta de dones seca idea d'eliminar els costums que els havien precedit, els quals èren: que les dones només servien per cuidar als nins i tenir cura de la llar. Aquestes ho accepten, i volen fer-ho, però volien quedar-se amb les seves coses.

Cal dir que a la lisístrata s'utilitza un llenguatge col·loquial i fins i tot vulgar.

Els personatges més importants són:
-Dones: Lisístrata; Cleónica (Kalonike); Mirrina; Lampitó; Cor de d'Ancianes; altres.
-Cor d'Ancians.
-Comandant.
-Cinesias.
-Hijo de Cinesias.
-Heraldo espartà.
-Prítanis.
-Espar
-Ateniense.

TÒPICS LITERARIS

Un tòpic literari és una idea o un procediment estilístic que, de tant repetir-se, s’ha convertit en una fórmula tipificada usada de manera recurrent pels escriptors. La major part dels tòpics procedeixen de la literatura clàssica, i per això sovint s’identifiquen amb una expressió llatina.

Els tòpics consagrats per la tradició constitueixen un conjunt força tancat, ja que es refereixen a qüestions bàsiques de l’existència humana, com ara el pas del temps, la mort o l’amor. Malgrat que són presents en tots els gèneres i totes les èpoques, n’hi ha alguns molt freqüents a la poesia medieval, renaixentista i barroca. 

Aquests són els més importants:

LLISTAT DE TÒPICS LITERARIS

 AMOR POST MORTEM (Amor más allá de la muerte): carácter eterno del  amor, sentimiento que perdura después de la muerte física.

 AMOR BONUS (Amor bueno): Carácter positivo del amor espiritual.

 AMOR FERUS (Amor salvaje): Carácter negativo del amor físico, de la  pasión sexual.

 AMOR MIXTUS (Amor mixto):Carácter complejo del amor físico y  espiritual, cuando se dan conjuntamente.

 BEATUS ILLE (Dichoso aquel): Elogio de la vida campesina, rural,  frente al ajetreo urbano y cortesano.

 CARPE DIEM (Goza de este día): Invitación al goce de los años de  juventud (= día) y al aprovechamiento del momento, antes de que el  inevitable paso del tiempo nos conduzca a la vejez y a la muerte.

 COLLIGE, VIRGO, ROSAS (Coge, virgen, las rosas ...): Carácter  irrecuperable de la juventud y la belleza: invitación a gozar del amor  (simbolizado en la rosa) antes de que el tiempo robe nuestros mejores  años.

 CONTEMPTUS MUNDI (Desprecio del mundo): Menosprecio del mundo y de la  vida terrena que no son  un valle de lágrimas y de dolor.

 DESCRIPTIO PUELLAE (Descripción de la joven): Descripción física  enumerativa-gradativa de una joven siguiendo un orden descendente:  cabeza, cuello, manos...

 TEMPUS FUGIT(El tiempo pasa irremediablemente): Carácter irrecuperable  del tiempo vivido: evocación de la condición fugaz de la vida humana.

 FUROR AMORIS (El amor apasionado): Concepción del amor como una  enfermedad que niega todo poder a la razón.

 HOMO VIATOR (El hombre viajero): Carácter itinerante del vivir ,  considerado como "camino", viaje o peregrinación.

 IGNIS AMORIS (El fuego del amor): Concepción del amor como fuego  interior.

 LOCUS AMOENUS (Lugar agradable):  Carácter mítico del paisaje ideal,  descrito bucólicamente a través de  sus diversos componentes (prado,  arroyo, árbol...) y relacionado, casi  siempre, con el sentimiento  amoroso.

 MEMENTO MORI (Recuerda que has de morir): Carácter cierto de la muerte  como fin de la vida: advertencia aleccionadora.

 MILITIA EST VITA HOMINIS SUPER TERRA (La vida de los hombres sobre la  tierra es lucha): Carácter bélico de la vida humana, entendida como  campo de batalla en el que se desarrolla una continua lucha frente a  todo: los hombres, la sociedad, el destino...

 MILITIA SPECIES AMOR EST (El amor es un tipo de lucha): Carácter  bélico del sentimiento amoroso, visto como contienda o enfrentamiento  entre dos adversarios: los enamorados.

 OMNIA MORS AEQUAT (La muerte iguala a todos): Carácter igualitario de  la muerte que, en su poder, no discrimina a sus víctimas ni respeta  jerarquías.

 OCULOS SICARII (Ojos homicidas): Carácter simbólicamente asesino de la  mirada.

 QUOTIDIE MORIMUR (Morimos casa día): Carácter determinante del tiempo  en la vida humana, considerada como "camino" que debe recorrerse hacia  su meta: la muerte. Según ello, cada momento de nuestra existencia es  un paso hacia la muerte.

 SOMNIUM, IMAGO MORTIS (El sueño, imagen de la muerte): Carácter de  muerte aparente que ofrece el cuerpo humano en actitud de reposo,  cuando dormimos

 THEATRUM MUNDI (El teatro del mundo): Carácter representativo del  mundo y de la vida, entendidos como escenarios dramáticos en que  diversos actores -los hombres- representan los papeles de una obra  escrita.

 UBI SUNT (¿Dónde están?): Carácter desconocido del más allá, de la  otra orilla de la muerte, materializado en interrogaciones retóricas  acerca del destino o paradero de grandes hombres que han muerto.

 VANITAS VANITATIS (Vanidad de vanidades): Carácter engañoso de las  apariencias, que exige el rechazo o renuncia de toda ambición humana,  por considerarla vana.

 VARIUM ET MUTABILE SEMPER FEMINA (Variable y mudable, siempre es la  mujer): Carácter inestable de la mujer desde una perspectiva misógina  como ser cambiante e indeciso.

 VENATUS AMORIS (Caza de amor): La relación amorosa es presentada como  cacería del ser amado.

 VITA-MILITIA (La vida como lucha): Carácter bélico de la existencia  humana, entendida como lucha constante frente a las adversidades y  asechanzas externas.

 VITA-FLUMEN (La vida como río): Carácter fluyente de la existencia  humana, equiparada a un río que avanza, sin detenerse, hasta fundirse  en el mar, su muerte.

 VITA-SOMNIUM (La vida como sueño): Carácter onírico de la vida humana,  entendida como un sueño irreal, una ficción extraña y pasajera.

 VITA-THEATRUM (La vida como teatro): Carácter representativo de la  existencia humana, presentada como dramatización única e irrepetible  del propio papel vital.

TÒPICS LITERARIS 2.0

En aquesta entrada, posarem una sèrie de cançons que contenen tòpics literaris:

PRIMERA CANÇÓ:                          https://www.youtube.com/watch?v=Gr8yEc-zt9I

Colgado de la vecina (Melendi)
A aquesta cançó tracta el tòpic literari de ``Exclusus Amator´´.

Tracta el tòpic en aquest fragment:

``Que difícil el amor cuando no 

sabes

si ella sabe que tu existes.

Con la única esperanza

De que un dia mientras bajo la

 basura ella se fije.´´

SEGONA CANÇÓ:                https://www.youtube.com/watch?v=U0-iZ-MXM34

Emocional (Dani Martín)

A aquesta cançó trobam el tòpic  literari de ``Amor Bonus´´.

Tracta el tòpic en aquest fragment:

``Es igual porque al verte me 

muero

Y va pasando el tiempo y

te quiero aún más

y es que quiero ir más lejos

Mas lejos de lo normal de 

lo que hace 

la gente se hace fácil te 

quiero 

Y yo quiero inventar esa

frase´´.

TERCERA CANÇÓ:                    https://www.youtube.com/watch?v=v3-9eDFDAFw 

Tu jardín con enanitos (Melendi)

A aquesta cançó trobam el tòpic literari de ``Milita Especies Amor Est´´.

Tracta el tòpic en aquest fragment:

``Y hoy le pido a tu angel

de la guarda, que 

comparta

que me de valor y arrojo

en la batalla 'pa' ganarla

y es que yo no quiero

pasar por tu vida como´´.

REPTE QUINZENAL-3 ARTURO

Repte

Quinzenal

Special Edition

Èdip Rei

Part 1. Desenvolupa el següent tema. Èdip Rei i la identitat. Compara-ho amb la Ilíada i l’Odissea.

Èdip, Paris i Ulisses són els grans protagonistes de “Èdip Rei”, “la Ilíada” i “l’Odissa” respectivament.

La història d’Èdip ja estava escrita inclús abans de néixer ja que els Déus havien fet profecies sobre com seria la seva vida (que mataria els seus pares), al igual que la història de Paris (que els Déus ja havien avisat que causaria la destrucció de Troya). Pel que fa a Ulisses, protagonista de l’Odissea, sembla no tenir profecies abans de néixer.

Al llarg de les històries, podem veure com tots tres protagonistes van passant per innumerables successos i històries, moltes vegades inverosímils, moltes vegades ajudats pels Deus, moltes vegades trepitjats pels Déus, però que els nostres herois han de superar per tal que tots puguin conéixer la seva vertadera identitat al final de les històries: Èdip veu com la profecia que li varen fet s’ha complert (ha matat els seus pares i es casa amb la seva mare); Paris és una de les causants de la guerra i destrucció de Troya i Ulisses trobarà la seva vertadera identitat després de tots els viatges quan, a la fi, aconsegueix tornar a casa.

Part 2. Reflexiona sobre el concepte de clàssic literari en relació a Èdip rei.

Èdip Rei es pot considerar un clàssic literari perquè reuneix algunes de les característiques pròpies del que es considera com a tal. Per exemple, està escrit en grec antic (en grec clàssic) i com ja sabem és una de les llengües pròpies dels clàssics literaris junt amb el llatí.

A més, el llibre ens conta la història d’un heroi marcat pels Déus, a l’igual que les grans obres clàssiques com la Ilíada o l’Odissea.

Com a clàssic literari que és, és original i creatiu, perquè no són històries copiades sinó que es converteixen en referents per al futur.

A més, és estètic, perquè cerca la creació de la bellesa a través de la paraula. També és una mica fatalista perquè com podem veure, la història de n’Èdip ja estava predestinada pels Déus abans inclús de néixer. També s’ha d’afegir que el llibre és antropocèntric perquè l’home és la mesura de totes les coses en la història (pels viatges, les competicions…)