REPTE QUINZENAL-3 ARTURO

Repte

Quinzenal

Special Edition

Èdip Rei

Part 1. Desenvolupa el següent tema. Èdip Rei i la identitat. Compara-ho amb la Ilíada i l’Odissea.

Èdip, Paris i Ulisses són els grans protagonistes de “Èdip Rei”, “la Ilíada” i “l’Odissa” respectivament.

La història d’Èdip ja estava escrita inclús abans de néixer ja que els Déus havien fet profecies sobre com seria la seva vida (que mataria els seus pares), al igual que la història de Paris (que els Déus ja havien avisat que causaria la destrucció de Troya). Pel que fa a Ulisses, protagonista de l’Odissea, sembla no tenir profecies abans de néixer.

Al llarg de les històries, podem veure com tots tres protagonistes van passant per innumerables successos i històries, moltes vegades inverosímils, moltes vegades ajudats pels Deus, moltes vegades trepitjats pels Déus, però que els nostres herois han de superar per tal que tots puguin conéixer la seva vertadera identitat al final de les històries: Èdip veu com la profecia que li varen fet s’ha complert (ha matat els seus pares i es casa amb la seva mare); Paris és una de les causants de la guerra i destrucció de Troya i Ulisses trobarà la seva vertadera identitat després de tots els viatges quan, a la fi, aconsegueix tornar a casa.

Part 2. Reflexiona sobre el concepte de clàssic literari en relació a Èdip rei.

Èdip Rei es pot considerar un clàssic literari perquè reuneix algunes de les característiques pròpies del que es considera com a tal. Per exemple, està escrit en grec antic (en grec clàssic) i com ja sabem és una de les llengües pròpies dels clàssics literaris junt amb el llatí.

A més, el llibre ens conta la història d’un heroi marcat pels Déus, a l’igual que les grans obres clàssiques com la Ilíada o l’Odissea.

Com a clàssic literari que és, és original i creatiu, perquè no són històries copiades sinó que es converteixen en referents per al futur.

A més, és estètic, perquè cerca la creació de la bellesa a través de la paraula. També és una mica fatalista perquè com podem veure, la història de n’Èdip ja estava predestinada pels Déus abans inclús de néixer. També s’ha d’afegir que el llibre és antropocèntric perquè l’home és la mesura de totes les coses en la història (pels viatges, les competicions…)