El petrarquisme va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va difondre per tota Europa amb el renaixement i va succeir com a font d'inspiració en la lírica l'amor cortès dels trobadors provençals. A aquesta lírica se superposa una nova filosofia amatòria influïda pel platonisme. El seu influx es va estendre fins a començaments del segle XVIII i només en van escapar poetes com William Shakespeare.
Dins el gènere poètic líric culte, al corrent estètica que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric de l'Humanisme toscazo Francesco Petrarca. Va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va escampar per tot Europa durant el Renaixement, succeint com a font d'inspiració en la lírica a l'amor corts dels trobadors provençals. El seu influx es va estendre fins a començaments del segle XVIII, i només van escapar de l'poetes com Shakespeare, que va crear un cançoner dedicat a un home.
Fonamentalment els poetes del Petrarquismo es dediquen a conrear el sonet amorós ja reunir-ho en col·leccions estructurades com cançoners petrarquistas, en forma de sèrie de poemes que documenten la història sentimental del seu amor per la dama en evolució des del sensual a l'espiritual, per influx de les teories amoroses del platonisme, que considera l'amor com una cosa abstracte.
La influència de Petrarca inclou tant aspectes formals com temàtics. En els temes, destaca el culte a la bellesa, el protagonisme de la naturalesa (bucolisme) i de l'amor, de la mà del qual hi ha la dona com a eix al voltant del qual gira la filosofia de l'amor petrarquista, a la manera de l'amor cortès . Així, igual que ocorria en l'amor talls, s'arriba a l'amor per la contemplació de l'estimada, que tornarà a ser concebuda com un ésser angelical, en què la bellesa i la puresa seran els trets principals que admirés l'estimat. Tan característica com la descripció de l'estimada és la del paisatge, que transcendeix tots els models ja desgastats del locus amoenus medieval, i aconsegueix transmetre un poderós sentiment d'evocació melangiosa impregnat d'elevades dosis d'estètica renaixentista.
Dins el gènere poètic líric culte, al corrent estètica que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric de l'Humanisme toscazo Francesco Petrarca. Va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va escampar per tot Europa durant el Renaixement, succeint com a font d'inspiració en la lírica a l'amor corts dels trobadors provençals. El seu influx es va estendre fins a començaments del segle XVIII, i només van escapar de l'poetes com Shakespeare, que va crear un cançoner dedicat a un home.
Fonamentalment els poetes del Petrarquismo es dediquen a conrear el sonet amorós ja reunir-ho en col·leccions estructurades com cançoners petrarquistas, en forma de sèrie de poemes que documenten la història sentimental del seu amor per la dama en evolució des del sensual a l'espiritual, per influx de les teories amoroses del platonisme, que considera l'amor com una cosa abstracte.
La influència de Petrarca inclou tant aspectes formals com temàtics. En els temes, destaca el culte a la bellesa, el protagonisme de la naturalesa (bucolisme) i de l'amor, de la mà del qual hi ha la dona com a eix al voltant del qual gira la filosofia de l'amor petrarquista, a la manera de l'amor cortès . Així, igual que ocorria en l'amor talls, s'arriba a l'amor per la contemplació de l'estimada, que tornarà a ser concebuda com un ésser angelical, en què la bellesa i la puresa seran els trets principals que admirés l'estimat. Tan característica com la descripció de l'estimada és la del paisatge, que transcendeix tots els models ja desgastats del locus amoenus medieval, i aconsegueix transmetre un poderós sentiment d'evocació melangiosa impregnat d'elevades dosis d'estètica renaixentista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario